Kílian Jornet
marquen encara amb el brill
el batec que té la nit.
I en silenci avançaràs,
ràpid entre la foscor,
pels carrers de Chamonix.
Tot encara està adormit,
quan t'allunyes del poblet,
i comences l'ascensió.
I amb els primers raigs de sol,
apareix al teu davant
el Mont Blanc que està esperant.
No t'emportes per pujar gairebé res.
En això, com en la vida,
has après que amb moltes coses
no s'arriba gaire lluny.
La muntanya t'ha ensenyat tot el que saps,
des de nen a la Cerdanya,
al refugi dels teus pares,
fins al lloc tan alt on tu estàs arribant.
Avui puges per tocar el sostre d'Europa,
fent un temps que mai ningú havia somiat.
Impossible anar i tornar en menys de cinc hores,
però els experts es tornaran a equivocar.
Ets un punt que salta ràpid per la cresta,
mentre una ombra d'helicòpter
es passeja al teu davant.
A tots ens costa respirar al sofà de casa,
pel ritme que mantens, vertigen que no sents,
el cor que s'encongeix al nostre puny,
Kilian Jornet.
A la cima poc t'hi estàs,
saps que has d'encarar el descens,
que és la clau per triomfar.
Tornar al lloc d'on has sortit,
desfent tot el que has pujat,
deixar intacte el teu camí.
I s'allunya ja la creu,
que un altre cop ha de quedar
en la freda soledat.
I et veurem seguir el compàs,
com tants cops has fet abans,
ballant amb la gravetat.
Baixar per poder sentir com has pujat,
com dos pols en equilibri,
saps que sense l'un no hi ha l'altre,
que no es poden separar.
A la vida ningú pot sempre estar a dalt,
i encara que a la muntanya
ens sembles insuperable,
de tu sempre ens ha sorprès la humilitat.
Esquivant tots els perills a què t'exposes,
mentre baixes les cingleres i els avencs,
en un no res ja has davallat més de mil metres,
i al poble tot es comença a preparar.
I sentim com ens recorre l'espinada,
l'emoció que ara ens embarga,
pel crono que estàs marcant.
A tots ens costa respirar al sofà de casa,
pel rècord que estàs fent, que no té precedents,
el cor que ja no hi cap, al nostre pit,
Kilian Jornet.
Writer/s: Xavi Canelles