Dona dins gàvia
somiava príncep, somiava castell
ara somia amb la delicadesa
d'una mà tendre entre els seus cabells
entrega el cos a l'enemic, d'ofici
s'amaga en un racó del seu cervell
uns quants bitllets rubriquen l'armistici
no sap què fer amb l'odi que sent per ell però
surt per poder-se netejar
tanca els ulls i apreta fort les dents
plora però conté les llàgrimes
i retoca el maquillatge mentre arriba un nou client
i la torna a escanyar la corda que li estreny el coll
no gosarà cridar, no donarà un soroll
la torna atropellar la roda de la mala sort
i ja té coll avall que sempre guanya el fort
víctima i reina a la mateixa festa
una mestre sobrevivint arreu
no té altra vida, ni tan sols aquesta
sap que no res és veritablement seu
Writer/s: Raül Bonilla