Fills de l'espera
som fills de l'espera.
Com aquells carrers
que anhelen el pas de la gent.
Com aquells navegants
que busquen trencar les fronteres,
som fills de l'espera.
Com l'infant que avui obre els ulls
i somnia un món nou,
som fills de l'espera.
Quan ens cansem d'esperar
les veus s'alçaran.
Que es tanquin tots els cops i es cusin les ferides
que sonin tempestes demà,
quan marxin aquells trens per les vies
que junts tornarem a oblidar.
Que cremin les fogueres al néixer un nou dia,
quan els carrers hauran despertat,
s'encengui una espurna de rebel•lia
per dir ja no hem d'esperar.
Com la memòria amagada entre els màstils,
i els fils de les banderes,
som fills de l'espera.
Com la mare que busca un futur
pel fill que duu al ventre.
Com la flor que buscant la llum
s'enfila entre les pedres,
som fills de l'espera.
Com la silenciada veu
que ressona a les trinxeres.
Quan ens posem d'empeus
serem com els llamps.
Que es tanquin tots els cops i es cusin les ferides
que sonin tempestes demà,
quan marxin aquells trens per les vies
que junts tornarem a oblidar.
Que cremin les fogueres al néixer un nou dia,
quan els carrers hauran despertat,
s'encengui una espurna de rebel·lia
per dir ja no hem d'esperar.