Un millón de manos


Somnis de viatges
recorrent amb esperança,
creuant fronteres amb neguits
quan l'enyorança
ressona als quatre vents
perduts en la distància,
recordant cada veu,
aquell crit que vol venjança.

Ara hem fet camins
desgastant-nos les sabates,
alçant la pols
per retrobar-nos a casa,
per recordar els moments
quan anàvem d'avantguarda,
per mostrar-nos valentes
decidint a cada passa.

Ara hem despertat
de la nit fosca i llarga,
els cors latents
ens dibuixen coordenades,
serem els músics
escrivint les partitures,
portem el compàs,
la cadència que perdura.
I ara no és moment
de renunciar al viatge,
ferms al compromís
de reduir l'avantatge,
en aquest partit
on ells creien que guanyaven
serem els revulsius,
ni treva ni pacte!

Pese a todo tenemos fuerza,
tenemos ansia de libertad,
seremos el temblor filtrado
entre su hostilidad
Tenemos la rabia en el pecho
de aquel que no parará,
seremos fin del viejo cuento
que nunca iba acabar.

Estalla la tormenta,
seremos un millón de manos
sin miedo daros cuenta
que todos somos humanos.

Recuerda la historia que nos unía,
recuerda los grilletes
que rompimos en su día,
recuerda la libertad
que ganamos codo a codo,
recuerda la honestidad
que forjamos en el lodo.

Por una causa justa
crecemos más que el miedo,
ya nada nos asusta,
ni su estigma, ni su credo,
ya se hunde su sistema de control
y de ignorancia,
la hipnocracia nos condena,
casta y su arrogancia.

Pese a todo tenemos fuerza,
tenemos ansia de libertad,
seremos el temblor filtrado
entre su hostilidad
Tenemos la rabia en el pecho
de aquel que no parará,
seremos fin del viejo cuento
que nunca iba acabar.

Estalla la tormenta,
seremos un millón de manos
sin miedo daros cuenta
que todos somos humanos.