Llums i ombres
les persones es defineixen amb les actes,
tallem l'odi i la repressió, crema l'espera,
no sobra ni un minut per degollar aquesta quimera.
El masclisme és fruit de l'odi i l'odi de la ignorància,
tallem ja la dinàmica a la primera infància,
portem-ho tal com toca, donem-li importància,
masclistes i misògins perduts en al distància.
Del mite de Plató encara han d'entendre
que l'home no era un home, sinó una marioneta
d'un sistema social dissenyat a propòsit,
govern patriarcal, esclau d'aquestes ombres.
Però si aquell titella no hagués estat un home,
trencaria cadenes, sortiria de la cova,
ensorraria els murs com l'Antígona rebel,
sabria que la llum és la seva esperança.
Sou foc, la història,
resistirà la memòria,
sou el mur de pedra esquerdat,
aquelles veus que avui s'han alçat.
Son les veus que s'alcen,
les veus que no s'aturen,
ens volen silenciades i cridem perquè perduren.
Les nostres paraules ressonen rebels,
anem a fer tangibles els nostres anhels.
Jo ja no estic sola, vaig amb les companyes,
em donen caliu, suport i missatge,
col·legues que em guien en l'obscuritat,
farem aquelarres de nocturnitat.
Les insurrectes, les inadaptades,
les filles, les mares, les nostres germanes,
iaia va per tu que m'obrires el camí,
les netes de les bruixes que cremaren ahir.
Venim per quedar-nos,
venim perquè ens escolten,
lletres d'escriptores a la nit m'envolten,
idees clandestines, sonoritat,
la nit serà nostra en aquesta ciutat.
Sou foc, la història,
resistirà la memòria,
sou el mur de pedra esquerdat,
aquelles veus que avui s'han alçat.
Per cremar el patriarcat i combatre la foscor,
farem la més gran foguera que il·lumini els temors.
Combatrem antigues ombres, lluitarem per el color
d'una llum que il·lumini tots els súbdits de la por.
Sou foc, la història,
resistirà la memòria,
sou el mur de pedra esquerdat,
aquelles veus que avui s'han alçat.