Quan te m'escapes
dono mitja volta
i diviso el fanal
i el gos
i la persiana abaixada.
I penso que és tan fons que fa por
que s'esfondri el vidre
que aguanta els peus.
Estic trist i ploro.
T'enterro i te m'escapes.
Treus la mà i em destrosses el jardí.
Veig els teus pòmuls,
entre els pòmuls de les altres.
El teu caminar,
el confonc quan passejo.
Veig amb els teus ulls
des dels meus ulls,
quan te m’escapes.
Estic trist i ploro.
T’esquerdo i te m’esbraves.
Treus la mà i em destrosses el jardí.