Broto de nou
tot és ple de tu:
una brusa, unes calces,
la teva olor ho impregna tot
i avui ja no sé on sóc.
Visc a les cantonades dels teus ulls,
allà on no arriba la mirada,
allà, broto de nou.
M’he perdut aquí dins,
aclaparat de tu.
M’inundes i m’entabanes
i no sóc meu del tot.
La tarda se’m confon
i avui sóc pa d’ahir.
Visc a les cantonades dels teus ulls,
allà on no arriba la mirada,
allà, broto de nou.
Sóc aquestes branques,
aquest tronc deformat.
M’ofego de nou aquí dins.
M’ofego de nou aquí dins.
I no sóc meu del tot.
I no sóc meu del tot.