Aquells dies sota el sol
pots tancar i llençar la clau, tant m’és .
Pots buidar aquest pis, jo no hi seré,
pots calar-li foc si vols, ja ho sé.
Però aquells dies sota el sol són meus,
mimo imatges, guardo veus.
Fes silenci, sentiràs el frec
dels records tatuant-te la pell.
Pots obrir parada de laments
per a sords, saps que el dolor no es ven.
Pots pintar-ho tot de negre, i què?
La llum diu “ sempre sé què he de fer”.
Pots seguir omplint sacs de renecs,
que aquells dies sota el sol són meus.