Guants blancs
-“No hi ha canvi.”
- “Xeic, ja ho trobarem.”
Surt del bar que ja és un quart i l’espera en Miquel.
Fan tard, no comencen bé.
Guants blancs sempre és el darrer.
Qui vol ser un home de bé?
Guants blancs ja no pot perdre res.
L’Smith and Wesson calentant-li la butxaca té.
Una rossa, dos nens i tres vells
i aquell curt que va de banquer.
Dos bons crits, tots van a terra, se li escapa un tret.
Tant hi fot, ara ell és el rei.
Guants blancs diu que posa preu
a uns quants anys prenent-nos el pèl.
Guants blancs va a pel que és seu.
“Bitllets grans, olles i bolis, sí, gràcies , també.”
Ja tardava. Murphy entra corrent,
sempre el duu besant-li el clatell.
“Bons collons, què fas, Miquel, ara no és el moment
d’abraçar-te amb la rossa, em sents?”
Guants blancs el dit del gatell
treu, veu que no hi ha res a fer.
Guants blancs no pot creure que
un nou crèdit des del terra li ven el banquer.
No hi res a fer...