El meu horitzó
A dins del meu horitzó,
hi ha una dona que no té mai nom,
que té les mans de colors
i que pinta sempre el meu bressol.
El sol es pon i les mans desesperen:
Es banyen en l’aigua d’aquest mal roig.
Les taques s’amaguen a dins la calma
de l’asfixia d’aquest mar de foc.
Em penso que es diu anestèsia,
que té les parpelles marrons.
Desclou els seus ulls dintre el ventre meu
i adorm el que voldria jo.
Hi ha una vida que canvia,
un cel que plora sol.
La mar trencarà les seves ones
a la vora del teu cos.
Sabré com és el teu consol,
quan la nit apagui l’horitzó,
i a dins d’aquesta terra negra,
et diré quin és el nostre dol.
Però mentrestant tot és un
gran misteri.
Buit com la pols d’aquest contorn
esfèric.
A dins del meu horitzó,
hi ha una dona que no té mai nom,
que té les mans de colors
i que pinta sempre el meu bressol.
Writer/s: Lia Sampai