La nit del foc
Que bé s'hi deu estar
dins dels teus ulls de cel,
imaginant cada so
de tornada a l'estiu.
La música que fas
giravolta els meus mots
i en el silenci, els secrets,
em diuen veritats.
Ballarem a les fosques,
que tot es torna dolç,
i a la llum del teu estiu
esdevindré cançó.
I em colaré en una festa
on tothom balle al meu son;
Sortiré per la finestra
i aniré a voltar pel món...
Volaré de pressa,
pa' poder estar junts.
Tornarem a riure de pau
en la nit de juny.
Cremarà la fusta,
en cada record.
Serem la foguera que viu
somniant en la nit del foc.
Ballarem a les fosques,
que tot serà més dolç,
i a la llum del teu estiu
me tornaré cançó.
I encetarem junts la pluja;
sereu de tants de colors...
que fareu plorar la lluna
d'este cel que riu pa’ tochs.
I caurà la cendra,
en la llum del mar;
sereu lo reflexe d'aquell instant,
en què el foc se'n va.
Quan la nit s'apague,
tornaré a plorar.
La pólvora és pols i la vida
un cant que se'n va volant...
Que em fa tan lliure
com quan és estiu;
me fa tan lliure...
Me fa tan lliure
com l'aire que riu
dins de les teues mans
quan lo fas vibrar en mi.
Me fa tan lliure
com quan és estiu;
me fa tan lliure...
Me fa tan lliure
com l'aire que riu
dins de les teues mans
quan lo fas vibrar en mi.
Writer/s: Lia Sampai