Flor caminaire
Camina per un bosc
i veu la pluja arran dels peus
que la porten lluny
de la seva arrel.
Dins de l’aixopluc
del moviment,
canta confusa amb les corrandes
que ballàvem tanta gent.
Camina que caminaràs
cap a la teva olor perduda.
Camina que caminaràs
cap a la teva olor volguda.
I busca esmaperduda
aquell perfum serè
i dins d’un pou d’aigua glaçada
troba un cactus vell
que s’ofega
i que punxa
a les preguntes
que tots li fem.
Camina que caminaràs
cap a la teva olor perduda.
Camina que caminaràs
cap a la teva olor volguda.
Que ja no sens, que ja no desprens
i que busques amb uns peus
pudents, enormes, lents
que no són teus.
Camina que caminaràs
cap a la teva olor perduda.
Camina que caminaràs
cap a la teva olor volguda.
Que ja no sens, que ja no desprens
i que busques amb uns peus
pudents, enormes, lents
que no són teus.
Writer/s: Lia Sampai