La caixeta

Lia Sampai


Hi ha un xic
que m’ha posat les ales a les mans,
m’ha fet sonar a dins d’una caixeta
i m’ha guardat les vostres melodies
i ha fet néixer esta cançó:

que no la tens a dins la caixa,
que la tinc a dins del cor.
No cal que toques la guitarra;
esta te la canto jo.

A tu que m’escoltes i em fas sonar,
a tu que sones i em fas cantar,
a tu que cantes al meu costat,
a tu, te canto a tu...

I hem obert una altra via,
per on vull acaminar.

Tinc les mans on les volia,
hasta dalt puc arribar...

S’ha desfet la llunyania
de que no em podreu sentir.
Tinc les mans on les volia,
i a vatros us tinc en mi.
 
Hi ha un xic
que m’ha posat les ales a les mans
difuminant tota la llunyania
de tota l’esperança amarga
de que no em podreu sentir:
que tinc les ales a les mans,
que toco l’aire i miro dalt,
i tu la fusta de la terra,
i tu la terra dels meus anys.
A tu que m’escoltes i em fas sonar,
a tu que sones i em fas cantar,
a tu que cantes al meu costat,
a tu, te canto a tu...

I hem obert una altra via,
per on vull acaminar.

Tinc les mans on les volia,
hasta dalt puc arribar...

S’ha desfet la llunyania,
de que no em podreu sentir.
Tinc les mans on les volia,
i a vatros us tinc en mi.


Writer/s: Lia Sampai