Et cobriran de blasmes (Esquirols)
però el vent no els farà cas.
Voldran sembrar la fosca
però els ulls hi veuen clar.
Podran cosir-te els llavis
però d'altres s'obriran,
i clamaran invictes,
la terra, llibertat.
I els mots que ara t'empasses,
les reixes no sabran
que són secrets que l'aire
contra elles va dreçant,
damunt les teves passes
les nostres fendiran
les aigües prohibides
de l'alliberament.
Writer/s: Mariona Vilar