Des de dins del món
seràs llum després de la buidor,
seràs pau entre les ferides,
com un sol que torna a l’horitzó.
Com un jaç que et bressola els somnis,
seràs vida i sabràs omplir l’amor.
Seràs plor de dol i d’enyorança,
com un foc cremant totes les pors.
Com un cercle que cau per embranzir-se,
seré au que vola amb el vent.
Seré vent de sons i de paisatges,
com un far que somriu al pas meu.
Com un pom de roses vermelles
somriuràs als signes incipients.
Tindràs ales per fugir de les mentides,
si respires, sàvia, lentament.
Com s'escampa la tendresa!
Com reneix entre tresors perduts!
Seràs ombra de la lluna,
seràs lluna als teus desigs.
Quan estiguis sola, escolta en silenci, sentiràs la dona, des de dins del món.
Writer/s: Mariona Vilar