Invocació a la musa
quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troia.
Com, orgullós, aquell home astut d’enginy multiforme
va eixir de les platges ardents, al mar infinit, cap a casa,
com va desfer-se del monstre d’un sol ull, a la cova de plom,
de la màgia i l’embruix dels encisos de Circe al palau d’argent
i com travessà les estances secretes d’un Hades resplendent
i la temptació de ser immortal amb la dea Calipso.
Renaix la princesa que el va il·luminar amb la sola mirada,
sempre buscant l’illa estimada i aquell dolç abraç
d’aquella que espera la seua tornada al palau daurat.
Filla de Zeus, deessa, comença d’on vulgues i canta’ns.