Ales negres
Cau la nit i la lluna no s'alça amunt al cel, en mig de la foscor...
Més enllà del campament els homes temen, l'enemic que espera allà per poder atacar… en mig de la foscor... ens envolten.
Les ales de la nit, vas estendre'ns avui i ara així podrem tornar a veure el sol...
Un nou dia vindrà, no hi haurà més foscor, ales negres ens guiaran demà...
Vas fer el niu al costat de la ràbia i el dolor, escapant de la sang de l'enemic
Sobre el sostre del món on la guerra va trencar la pau.
Esclaus d'un mal que ens hem creat, si es vol viure, s'haurà de lluitar.
Queda't just al nostre costat, envolta'ns un cop més…
Les ales de la nit, vas estendre'ns avui i ara així podrem tornar a veure el sol...
Un nou dia vindrà, no hi haurà més foscor, ales negres ens guiaran demà...
Ha arribat el moment, marxarem a mitjanit, no hi ha por, afrontarem l'adversitat...
volarem dalt del cel envoltats en la foscor, ben protegits...
El setge acaba i demà les portes obriran, un últim alè i ja tot haurà acabat
Un nou demà on el sol es pondrà i no tindrem cap por.
Cau la nit i la lluna no es veu enlloc, però ja no hi ha temor doncs tu ets aquí
d'ara endavant... ens envoltes…
Esclaus d'un mal que ens hem creat, si es vol viure, s'haurà de lluitar.
Queda't just al nostre costat, envolta'ns un cop més…
Les ales de la nit, vas estendre'ns avui i ara així podrem tornar a veure el sol...
Un nou dia vindrà, no hi haurà més foscor, ales negres ens guiaran demà...