La noia del bosc
A traves de les fulles puc veure, la noia del bosc.
Juga sola fins el vespre, sense pensar en que pugui passar...
Entre les llàgrimes del vell salze, observa amb atenció...
Les ombres d’un temps que ja ningú podrà veure mai més.
Entre boires troba misteris ocults, de temps perduts.
L’amo del bosc vigila, encara que sap que no li pot fer mal...
Els arbres és tenyeixen de negre, la bestia apareixerà...
Ni tan sols a la seva llar la deixaran mai en pau.
No tinguis por, aviat tornarà la llum!
Que no permetrà que s’acostin a tu!
Mai podran, treure’t el que és teu!
Ja que mai més sabran de tu!
Petita no tinguis por... Ell cuida de tu...
Encara que un dia creixis...
Ell t’ajudarà... Somia tranqui-la...
Aviat, el somni acabarà...
Encara que te’n vagis lluny i molt puguis madurar.
Mai podràs oblidar aquest lloc, mai més...
Arrelada estaràs a aquesta terra, com les arrels d’aquest bosc...
El qual sempre serà teu, et pertanyerà.
No tinguis por, aviat tornarà la llum!
Que no permetrà que s’acostin a tu!
Mai podran, treure’t el que és teu!
Ja que mai més sabran de tu!
Mai trobaran, els teus tresors!
Ja que mai ningú podrà arribar!
Writer/s: Martí Páez