Balla!!!
Posar els peus a terra i el cap comença a funcionar.
Una pel·licula ja vista, una reestrena com les d’abans.
Com un automatisme, l’inconscient es posa a treballar;
i no et sorprèn ni a tu mateix, pòster és que l’has ben educat.
Per on et durà el dia?, que hi ha més important que el que tu fas?
Voldries, voldries fer tantes coses!.
Voldries, voldries….
Balla!!!, que si el mon s’acaba, que farem l’endemà?
Balla!!!, que si el mon s’acaba, tot això que t’enduràs!!!
I de vegades fer les coses, sense tant pensar, improvisant,
pot millorar fins i tot els dies, o fer-los més interessants.
I en lloc de dir “segur que avui no puc”,
potser provar de dir “quedem més tard”,
que quan hi penses són tres dies,
i el temps no es pot pas aturar.
Voldries, voldries fer tantes coses!, podries, podries!
Voldries, voldries fer tantes coses, canvia, canvia!
Balla!!!, que si el mon s’acaba, que farem l’endemà?
Balla!!!, que si el mon s’acaba, tot això que t’enduràs!!!
Gaudeix dels bons moments, de la “joie de vivre”,
de qualsevol instant, de-la-for-ça de viure!!!
Balla!!!, que si el mon s’acaba, que farem l’endemà?
Balla!!!, que si el mon s’acaba, tot això que t’enduràs!!!
Writer/s: Jordi V