L'home ingràvid
En la foscor del cinema,
Un lleuger salt i flotaves en l’aire.
En un instant, com en un truc de magia.
Somnis efímers, d’uns temps que eren altres.
Un home ingràvid, sempre rialler,
que es transformava en posar-se a ballar.
Pla-seqüència, sense enganys ni edicions;
elegància, sutilesa i alta precisió.
En equilibri, art en moviment,
Com ho fas Gene que sembla fàcil de fer?
Mans amunt, peus en l’aire,
El cos que gira, uns passos de claquè.
Ell pot ballar amb qui es proposi,
Fins i tot fer-ho amb el seu propi reflex! (el propi reflex!)
Un home armònic, sempre sincrònic,
El coreógraf de les ciutats.
Un home icònic, un home rítmic,
Sense por a les lleis de la gravetat,
que després de tants anys por fer-te emocionar.
És l’home ingràvid!, és l’home ingràvid!
És l’home que quan balla sembla volar.
Mans amunt, peus en l’aire,
El cos que gira, uns passos de claquè.
Ell pot ballar amb qui es proposi,
Fins i tot fer-ego amb el seu propi reflex! (el propi reflex)
Un home armònic, sempre sincrònic,
El coreógraf de les ciutats.
Un home icònic, un home rítmic,
Sense por a les lleis de la gravetat,
que després de tants anys por fer-te emocionar.
És l’home ingràvid!, és l’home ingràvid!
És l’home que quan balla sembla volar.