L'astronauta
En condicions favorables, enlairament perfecte.
Bon dia terra en contacte, un astronauta en conflicte.
A anys llum lluny de casa, on crec que no se m’espera.
Prenen píndoles rares, que afecten a l’intel·lecte.
En mig de la ingravidesa, de l’univers que m’envolta,
He tingut temps per pensar-m’ho, no vull ser heroi de llegenda.
Jo vull vagar entre planetes, cantar a la lluna al capvespre,
Sentir que el sol mai s’apaga i oblidar instruccions complexes,
Viatjar amb tu per l’espai, voltant galàxies senceres,
I en la nostra relació, evitar els forats negres.
Ei!, on ets?, t’he perdut!, quan tornaràs?.
Vine amb mi, estic atrapat en mig d’un núvol.
No t’oblidis de mi, fes-me a tornar a sentir, l’encant del teu encís.
Escoltarem el silenci de l’espai, agafats de la ma,
En sincronia perfecta, en l’òrbita del planeta Mart.
I estarem junts per sempre, envellint a l’estació espacial,
Oblidats de la terra, fent dibuixos del mon estel·lar.
Ei!, on ets?, t’he perdut!, quan tornaràs?.
Vine amb mi, estic atrapat en mig d’un núvol.
No t’oblidis de mi, fes-me a tornar a sentir, l’encant del teu encís.
Nàdia!, la meva astronauta!,
La llum del meu destí,
Amb un somriure infinit,
L’espai-temps s’atura amb la
Nàdia!, la meva astronauta!,
La llum del meu destí,
Amb tu, fins i tot les fórmules tenen sentit!,
Oh Nàdia!, la meva astronauta!,
La llum del meu destí,
Et trobi del dret, de l’inrevés,
Sempre bonica et veig!
Nàdia!, la meva astronauta!,
La llum del meu destí,
En l’horitzó veig escrit el teu nom en un estel,
Nàdia!
Writer/s: Jordi V