Berta, benvinguda al meu cavall
La Berta ha fugit del món i ara dibuixa malsons
de monstres que fan camí entre records i l’oblit
Sembla que tingui tres anys (el seu cervell ha fet un crack)
Qui s’ho hagués imaginat! (Mita-la!)
Camina de quantre grapes!
La La Berta s’ha afartat del món i ara dibuixa bells malsons.
Tot caminant de quatre grapes vol tornar a començar de nou.
Benvinguda al meu cavall, malgrat sigui massa tard.
Ha oblidat fer sumes i ara ja és feliç.
Ningú no coneix, ha perdut el seny.
I tot li és ben igual, ella torna ha començar.
Tant fa què li diguin, que no la pertorbarà.
Dexin-la estar que per fi ara sap com veu el món un infant.
Ara sap què és viure en una llar.
La Berta ha fugit del món i ara fa dibuixos del seu gos.
Tot passejant per casar seva xiula una peça en sol menor.
Els meu ulls plens de tristor plorent pel que ha estat de tu.
Si no m’hagués allunyat mai del teu costat…
Sembla que tingui sis anys. Qui n’ho hagués imaginat.
La millor poeta que ha vist el continent.