Mare!
Àngels: El món es veu petit vist des del cel blau. Àngels som i juguem i ens en fotem dels vaivens dels humans, que es pensen importants.
Humà: Un nou dia surto de casa sense esmorzar i amb mil “mails” a mirar. Bon dia, senyor Josep, avui m’emporto dos! I desitgi’m sort que la sogra em visita. Gent amb paraigües, però ara ja fa sol. El dia és com tu i jo. Sempre ens trobem, amor. I com tinc reunió de feina ja fan tres cafès en vint minuts. Tant de bo avui fos divendres!
Àngels: I així és a vida dels qui ignoren els desigs del poderós que en vol tornar a fer un món de nou.
Déu: Què n’heu fet de la vostra llar! Que n’heu fet! No escarmentareu mai! Doncs facis foc!
Humà: Mare! Estàs bé? Fes al pare un bes. Sàpigues que no volia fer-te mal. Sigues sempre amb mi, ara que cauen roques del cel.
Àngels: Sense ells tot quedarà per a nosaltres. I riurem molt, car a partir d’ara no ens haurem d’amoïnar més pel seu bé.
Autor: I així fou com Déu va fer un món de nou.