Els bons homes
Aquesta terra nostrada coberta de llur patiment
Per la fe de la bona gent que fuig de la llar
pregant per una vida real.
No vaig creure en la creu Ni en la supèrbia
els bons homes castiguen per la seva creença
Vénen de fora per fer-nos cremar
en fogueres d'odi sant.
Maten i arrenquen els plors dels vilatans
no en tenen pas de pietat.
Aquesta terra nostrada Coberta de llur patiment
Per la fe de la bona gent que fuig de la llar
pregant per una vida real
Flames s'alcen al cel en vistes de salvació
ell salvarà als seus d'entre tota la gent.
Ells veneren la mort de l'enviat salvador,
senyalen l'heretgia en el nostre cos.
La meva ànima està condemnada,
a vagar de cos en cos
potser algun dia expiaré el mal
i assoliré per fi la pau.
Ara és l'hora final, deixo enrere tot allò que
no pertany a la creació, la gran perfecció
Ara ja el meu pas per aquí ha acabat.
Aquesta terra nostrada coberta de llur patiment
Per la fe de la bona gent que fuig de la llar
pregant per una vida real
Flames s'alcen al cel en vistes de salvació
ell salvarà als seus d'entre tota la gent.