Fandango de la mar morta
Sovint ens fartam de veure,
des de casa, acomodats,
sense acabar-les de creure
les més crues realitats.
Pobles sencers en ruïnes,
buides i àrides ciutats,
velles cases genuïnes
fetes macs amuntegats.
Camps infests, orfes de vida,
antany verds i cultivats
per la població fugida
arran de les impietats.
Gent aliena a discrepàncies
de magnes autoritats
que han marcat falses distàncies
entre els pobles veïnats.
Per culpa d’aquesta guerra
on s’han vist involucrats
han deixat la seva terra
sense rumb, desesperats.
Ara viuen l’odissea
derivant desemparats
mentre occident els menysprea
i pel mar són negats.
Pocs ens deixam afligir
per aquestes crueltats,
molts opten per eludir
llurs responsabilitats.
Ho veuen d’un altre caire,
pensen “pobres desgraciats”,
quan nosaltres, no fa gaire,
també fórem refugiats.
Writer/s: Miquel Maimó Vila, Marina Viedma Font