Bolero del balcó
Tenc un balcó
dalt de la costa,
hi veig la mar
i el Puig Major.
Quan fa bon temps
sec a defora.
Per què no vens amb mi?
Quan es faci de nit
s’encendran
els llums de la ciutat.
D’enfora veig
tot de teulades
i un moix veïnat
va de passeig.
I les antenes
de les cases
dibuixen l’horitzó
que guarda el meu enyor
d’altres temps
que mai no tornaran.
Tenc un balcó
i amb alegria
esper que arribi
la calor.
Seure a defora
tot lo dia.
Amb menta i romaní
ompliré el meu jardí
de perfums
i noves il·lusions.
I és que en guaitar
i veure la vista
el meu balcó
me fa somiar.
Fa que somrigui
si estic trista.
Tot sembla tan senzill.
Veig el món tan petit
que faré
els somnis realitat.
Tenc un balcó
i quan fa bon temps
veig com s’enlairen
els avions
i com naveguen
els velers.
La Lluna me somriu,
sap que vendrà l’estiu
i anirem
a plaça a festejar.
T’enyoraré,
balcó estimat,
i en el record
sempre et duré.
És el moment
del meu comiat.
Me’n vaig ben lluny d’aquí,
he de fer el meu camí.
I en tornar
seuré en el meu balcó.
Writer/s: Isabel Vila