Jota de la calor
Quan es juny ja guaita i s’allarga el capvespre,
cap a la roqueta frissam de tornar
per sentir l’oratge entrant per la finestra
i veure els amics que tant havíem enyorat.
En veure la Tramuntana del finestral de l’avió
penses una altra vegada: “No podria estar millor.”
Quan torni a sentir el so de les onades
i bufi l’embat devora de la mar
pensaré en tu i en les teves petjades
a damunt l’arena mentre tornam de nedar.
Enfila la matinada, ja veig el port de Maó,
arrib a l’illa estimada i comença la calor.
T’he vist com ballaves amb una rialla
i has fet que en el meu cap tot se regiràs.
T’ho diré avui només amb la mirada,
vull que ballem junts com si demà el món s’acabàs.
Ja m’aferr de saladina, l’atzur de la mar estimat.
Veig com vola una gavina, me descambuixa l’embat.
Balla aquesta jota que ara ja s’acaba,
però la ballada encara seguirà.
Fins que no s’aturi no s’haurà acabada,
fins que no ens aturin no aturarem de sonar,
fins que no ens aturin no aturarem de cantar.
Writer/s: Marina Viedma Font, Marina Viedma Font/ Jordi Orell Villalonga