Fins aviat
Tots els records i estones passats
Son enyorances que avui
he desat en un mocador blau,
blau com el cel infinit.
En el moment que ens tornem a trobar,
les enyorances cauran
com la llum d’un estel fugaç,
que el nostre tems ha aturat.
No, pot ser, no serà l’ultim adeu,
Es un arreveure i fins aviat
Ara que la soledat es amb mi,
Veig la foscor que m’envolta.
Però hi ha una llum que il·lumina el camí,
un record que m’omple de força.
No, pot ser, no serà l’últim adéu,
mai estaré sol, ens tornarem a veure.
El vent a un somni ens portarà volant,
A l’aixopluc de la nostàlgia ens mantindrà.
I es la vida que el món ens a deixat,
Tots els record són el llegat.