Immortals
Tinc set, tinc set de sang d’una ànima infeliç,
Tinc el cos fred, ullals ben llargs rondo les nits.
Veuen en la foscor els meus ulls groguencs,
No som morts ni vius, som diferents…
La fam ens mata… L’aliment corre dins teu!!!
Així com la nit s’acosta em va venint l’excitament,
Entre les ombres buscaré el millor moment.
Corre… La caça m’espera, ja et pots amagar,
Perquè amb un instant t’aniré a xuclar!
La sang ens sacia, i ens “don" poder il·limitat!
Deix-me, deix mossegar-te i besar la teva sang,
Només així podràs ser immortal.
Veuràs el món com de cop s’esvaeix,
El cos ben fred però amb un munt de poders…
Evito la llum del sol, visc en el regne de la por, sexe i passió!
De la terra ens volen fora, de l’altre món som desterrats, SOM IMMORTALS!
Deix-me, deix mossegar-te i besar la teva sang,
Només així podràs ser immortal.
Veuràs el món com de cop s’esvaeix,
El cos ben fred però amb un munt de poders…