Ho tornarem a fer
Ens capbussàvem dins els marges
per anar-hi a trobar el paradís somniat.
Caminàvem... caminàvem per imatges antigues
que ens parlaven, que parlaven dels companys,
de desig esllavissat cap als pous de la inconsciència.
I lluitàvem! I tant que lluitàvem!
Teníem la força. Teníem... joventut.
I teníem la màgia, Tota la màgia que ens creixia ben endins.
Nets de pols, nets d’odi i d’enemics,
verges de cor i d’impotència.
I volàvem, volàvem...
per que la nostra empenta fes història!
Ho recordes, amic meu?
Recordes el futur que imaginàvem?
Nets d’odi i enemics,
verges d’amor i d’innocència.
I mai, mai la temença no ens va enterbolir l’enteniment!
Ens perdíem pel camí però ens retrobàvem.
Agafats de la ma avançàvem, avançàvem...
Ens miràvem als ulls i ens escoltàvem.
I escoltàvem…
«Aquesta remor que se sent no és de pluja»…
Fa tant de temps que no plou
damunt d’aquell esperit de rebel·lia!
Al campus, ajaguts damunt la gespa,
ens estimàvem en silenci
i res no interrompia aquells moments de goig intens,
de goig de viure.
I rondinàvem un crescendo de paraules,
d’oracions ben construïdes.
I cridàvem!
I cridarem altre cop! I eixamplarem els marges!
I lluitarem pel somni desitjat...
Ho farem. Ho farem de nou.
Ho tornarem a fer.
Perquè els homes no poden ser
si no són lliures,
Sepharad.
Writer/s: Xavier Carles, Johann Sebastian Bach