Infància
Rere els murs d'aquest castell
queda reclosa tota una vida,
jo vaig ser dut aquí,
no vaig poder escollir
el meu destí tancat
pels errors que no vaig cometre
mai vaig poder ser un nen,
no em van pas deixar.
Enveja tinc dels ocells,
volen lliurement pel cel,
lluny... Lluny d'aquí…
En la meva soledat ploro en silenci
endinsat en la foscor
l'única amiga que tinc és la pedra
freda sense cor on jo visc
El meu deure em crida, no tinc temps per mi,
Un regne destronat he de salvar, he de regnar...
No sé què em depara el futur
però no puc tenir por tot depèn de mi
En la meva soledat ploro en silenci
endinsat en la foscor
l'única amiga que tinc és la pedra
freda sense cor on jo visc
el meu futur destí està en la història
que s'haurà d'escriure avui
preparat hauré d'estar, tots esperen,
un rei dedicat a la glòria.