La Roda
T’alces d’un bot del llit i és el de
sempre: vas a desdejunar corrent i
amb presses.
Tres quarts de nou i ja fas tard,
rellotge impassible,
agulles que punxen el globus,
perquè et despertes
i tot segueix.
I, si et pares a pensar, comença.
La vida passa i no és una tempesta,
una cremor que mai s’apaga,
una il·lusió que avui s’apaga.
Fes-te un favor i no t’atures,
lleva’t la pols i tots els dubtes.
El cor t’ofega, el pit m’espenta,
la sensació que mai no es trenca.
Fitxes al tauler, fa temps, ben
col·locades.
Ara som esclaus de les nostres pors,
presos de la nostra gàbia.
Dins del cap que ho rebolica tot,
enderrocarem cel i terra.
Ara som el pas que trencarà
el parany del dia a dia,
bafarada d’aire nou,
de ràbia i poesia.
Mourem la roda fins a surar,
que el vaixell ens porte
on vulguem anar,
ballant amb l’aigua,
de nit i de dia.
Que les estreles
il·luminen la vida.
Dia rere dia, tot segueix,
el rellotge és impassible.
Ens han privat, així vivim:
perduts en les nostres hores.
Dia rere dia, tot segueix,
el rellotge és impassible.
He despertat, ja no faig tard.
Que comence la partida.
Fitxes al tauler, fa temps, ben
col·locades.
Ara som esclaus de les nostres pors,
presos de la nostra gàbia.
Dins del cap que ho rebolica tot,
enderrocarem cel i terra.
Ara som el pas que trencarà
el parany del dia a dia,
bafarada d’aire nou,
de ràbia i poesia.
Mourem la roda fins a surar,
que el vaixell ens porte
on vulguem anar,
ballant amb l’aigua,
de nit i de dia.
Que les estreles
il·luminen la vida.
Mourem la roda fins a surar,
que el vaixell ens porte
on vulguem anar,
ballant amb l’aigua,
de nit i de dia.
Que les estreles...
No amaguem la paraula, fem sentir
la veu. La força de tots junts
sonarà per tot arreu. Que com? Que
qui? Que què? Nosaltres avancem,
la nostra consciència va per
davant d’ells. Som una roda que
ens dona energia, funcionem de nit,
bateguem de dia, engega el motor
que ens dona passió, viu l’alegria
amb ràbia i amor
Mourem la roda fins a surar,
que el vaixell ens porte
on vulguem anar,
ballant amb l’aigua,
de nit i de dia.
Que les estreles
il·luminen la vida.
Mourem la roda fins a surar,
que el vaixell ens porte
on vulguem anar,
ballant amb l’aigua,
de nit i de dia.
Que les estreles...
I tot segueix...