Nou horitzó
Cansats d’esperar, volem començar.
Ens dius a i mitja i ja son tres quarts.
No volem estar ací més tirats.
No ens queden idees, parlem per parlar.
L’esquena adolorida i el cervell ben pla.
Això no és culpa teua, perquè és així com t’ho
han mostrat.
I ara sabràs el que és tocar amb motivació,
i comprovaràs el que és arribar a casa amb mal
de genolls.
Obri’ns les portes i comencem la revolució.
Oblidem-nos de la tempesta i dibuixem junts un
nou horitzó.
Per tal de fer-te festa, fer-te vibrar,
hem passat anys de feina i molta soledat.
Per tal que l’orelleta no et sone a pecat,
hem estat un fum de temps apartats,
tancats en una cel·la.
Sense ser presoners,
d’una ciència que ens embruixa
i ens transporta en el temps.
I ara sabràs el que és tocar amb motivació
i comprovaràs el que és arribar a casa amb mal
de genolls.
Obri’ns les portes i comencem la revolució.
Oblidem-nos de la tempesta i dibuixem junts un
nou horitzó.
Éramos buena gente, paletos e inteligentes,
barbudos estrafalarios, obreros, chicos de barrio,
progres universitarios, soñando en una canción
y viviendo la utopía convencidos de que un día
vendría la revolución.*
I ara sabràs el que és tocar amb motivació
i comprovaràs el que és arribar a casa amb mal
de genolls.
Obri’ns les portes i comencem la revolució.
Oblidem-nos de la tempesta i dibuixem junts un
nou horitzó.
Writer/s: Luís Pastor,