Llegat
Esclaten tempestes quan moren les feres,
parlen les veus dins de les maletes,
esborrem camins, reescrivim l'herència.
Esclaten tempestes quan moren les feres,
somnis en la nit que guarden al pit
batecs d'enyorança, diaris que cremen.
Una filla a la mare li pregunta on va ser,
perquè va abandonar-la i marxar sense dir res.
Li respon en llengua estranya pròpia d'un altre país:
Filla em van forçar a deixar-vos en l'oblit.
I no només a mi, llavors vam ser molts més,
a totes les persones qui no vam pensar com ells,
els que ens vàrem enfrontar ens van declarar vençuts.
Però tu filla ets futur, tu prendràs el meu relleu.
Per la tomba de Machado,
per la màgia de Gaudí,
per l’exili de Toni Comín
i Clara Ponsatí.
Per el punch de Nirvana,
per els que vam perdre ahir,
per a tot el poble siri,
víctimes del "devenir".
Per la Plaza de Mayo
que segueix mirant el cel,
per l’entrega i lideratge
de l’Anna Gabriel.
Per la fúria de Valtònyc,
també de Pablo Hasél,
per aquell primer d’octubre
fugint d’un destí cruel.
Esclaten tempestes quan moren les feres,
parlen les veus dins de les maletes,
esborrem camins, reescrivim l'herència.
Esclaten tempestes quan moren les feres,
somnis en la nit que guarden al pit
batecs d'enyorança, diaris que cremen.