Musa
La ciutat en la foscor
brilla per la claredat
d’aquesta revolució
quan reclama llibertat.
Quan les lletres els fan por,
quan hi ha músics condemnats
guanya el cor a la raó,
perdem la tranquil·litat.
Covards i narcisistes
que intenteu tallar les ales,
qui neix músic serà músic,
per molt que invertiu en bales.
Mort al règim, vida al rèquiem,
entre els teatres i sales
rebrem la nostra condemna
amb les nostres millors gales.
Cantem perquè escoltis,
cantem perquè ho entenguis,
cantem per poder dir
el que pensem i sí,
Cuits no callem avui,
amb un micro i amb la banda,
hem vingut a construir i
a fer fora aquells que manen!
Els poetes que entonen, els músics que composen,
serem autors del crim comés per tots els que ens escolten.
És música, passió, és la paraula viva,
avui vencem les pors, no hi ha exili si es lluita.
Y una noche entre espinas y rosas
crecieron las viejas baladas de abril,
tuvimos un sueño que nunca quisimos
marcado por una luz senil.
Tuvimos la fuerza de salir y respirar,
pensamos en los nuestros al cantar.
El pueblo no descansa
mientras salga este fuego,
cantamos a ultranza
de la fuerza de su miedo.
La música es la baza
para dejar el juego.
Ni jaurías, ni cazas,
es la bala que alza el vuelo.
Cantamos como medio,
cantamos para hacerlo,
para recuperar el derecho a ser
lo que propongas y sí,
con un micro y con la banda,
hoy el Kata ya está aquí
pa’ romper con el que manda!
Fem sonar els himnes que ressonen en la nit,
les noves melodies que ofegaran els crits,
obviem tots els silencis que sotmeten el neguit,
portem aquesta música a bategar dins del pit.
Som aquell autor disposat a batallar,
serem l'escriptor que relati un bon final,
mai ens podran fer callar!
Y una noche entre espinas y rosas
crecieron las viejas baladas de abril,
tuvimos un sueño que nunca quisimos
marcado por una luz senil.
Tuvimos la fuerza de salir y respirar,
pensamos en los nuestros al cantar.