Què somio jo

Maravint


Entra la llum, carrers, pupil·les
entren matisos de bon temps
i l’univers de les parpelles
s’esborra amb l’olor del cafè.
Però,
ningú endevina què somio jo,
ningú imagina què somio,
què somio jo.

Canviar el final d’alguna història
o l’olor del gessamí florit
el color blanc del cementiri,
que els continents estan units.
No,
ningú endevina què somio jo,
ningú imagina què somio,
no, ningú endevina què somio jo,
ningú imagina què somio,
què somio jo