A la serena
dins l'estança,
de caigudes i esvarons.
Desconfiança,
mai descansa,
tanca portes i balcons.
Les ferides
mal cosides
ens arrosseguen pels cantons...
Cendra que crema
fum a l'endemà,
ja no tinc forces per continuar...
deixa'm estar a la serena...
Cau la casa,
cor com pansa,
corcat i sense pinyols.
L'enyorança
que adés mansa,
hui fa pena
i ens commou...
Les ferides
mal cosides
brollen mots amb l'enrenou...
Cendra que crema
fum a l'endemà,
ja no tinc forces per continuar...
deixa'm estar a la serena...
Writer/s: Rafel Arnal,Jose Àngel Murillo/ Enric Murillo