Teresa
mirant-te el deixes encantat,
qui no et coneix
s'alegra d'haver-te trobat.
Qui no ha sabut
parla de tu amb greu lloança,
qui no ha sabut
cau presa de la teua dansa
Cura amb tu, llepolia
d'agre mastegar,
solsires mon cor en runes
soledat, ara soledat...
el desencís de la soledat
Presa sóc de la Teresa
quan la veig el cor se m'atura
i no puc raonar.
Presa sóc de la Teresa,
si arribe a saber de la febre
la deixe passar.
Qui no coneix
diu que pareix d'amor ferida,
qui no coneix
pensa que ha perdut la partida.
Qui no ha sabut,
Es veu perdut, d'esforç es cansa,
qui no ha sabut
cau per l'assut de l'esperança.
Cura amb tu, llepolia
d'agre mastegar,
solsires mon cor en runes
soledat, ara soledat...
el desencís de la soledat
Presa sóc de la Teresa
quan la veig el cor se m'atura
i no puc raonar.
Presa sóc de la Teresa,
si arribe a saber de la febre
la deixe passar.
Writer/s: Rafel Arnal,César Murillo