Ara

Llumia


Després d'un fred hivern, d'aquells que fan glaçar, les portes del poblet se m'obren de comiat, i deu dies després, cansat de fer el valent m'adono que el destí m'esta portant prou bé.

La gent em reb amb un somriure, m'he enamorat d'un angelet.
La feina em dona estones lliures, no em vull llevar del somni aquest!

Ara que t'he trobat no te m'allunyis, fes-me costat.
Ara que t'he trobat, no te m'acabis, fes-ho més llarg, fes-ho més llarg...

Faig envejar a la gent que em jutja sospitant que aquest camí de flors deu
ser cosa del zodiac. I parlen del tarot, però jo mai he estat creient i els hi dono la raó per no ser el repelent.

La gent em reb amb un somriure, m'he enamorat d'un angelet.
La feina em dona estones lliures, no em vull llevar del somni aquest!

Ara que t'he trobat no te m'allunyis, fes-me costat.
Ara que t'he trobat, no te m'acabis, fes-ho més llarg, fes-ho més llarg...