La Platja
i ja no és el nen que es distreia jugant,
s'emporta galetes i deixa un escrit al portal.
Mare, ja és hora que surti a voltar
vull viure aventures i escriure relats
i anar allà on el pare, un dia va perdre's nedant dient: mira què faig!
Les llums de les cases es fan
puntets que s'allunyen minvant,
i el blau reflex del mirall curiós li deia:
Quan necessitis el mar, amb mi el trobaràs, quan necessitis el mar...
Encén la foguera i es torna a estirar
calent sobre el roc des d'on veu l'oceà,
i darrera les branques troba una nena mirant.
Els ulls blaus el miren com ones xocant
i amb veu de sirena el va enlluernant.
No tinguis pressa, no tinguis por a nedar, mira què faig!
Les hores passen volant
i riuen tots dos plens de fang
la mare ja et troba a faltar, marxant li deia:
Quan necessitis el mar, amb mi el trobaràs, quan necessitis el mar...
Writer/s: Dani Campos