Avi
Gotes de rosada,
perles del matí,
passes feixugues
fressen el camí.
Ombres allargades
pel sol al sortir,
les seves mans
prenen les meves mans
i sé que el dia final
és proper.
Mirall d'un temps obscur
per viure queden cendres
i records, i brots de vida
sembrats pel seu esforç.
La seva suor és la meva,
la seva sang també.
Els seus ulls cansats
brillen quan em miren
i sé que és un glop
de vida per ell.
I ara per tu tot s'ha acabat,
noto el buit de la teva absència,
però sento al mirar més enllà
la teva presència.
Avi, avisa'm quan la sort
no em deixi perdre.
Avi, avisa'm si el meu cor
perd la innocència.
Avi, avisa'm si als meus ulls
hi veus tristesa.
Avi, avisa'm quan la mort
et vingui a veure.
I quan el dol perdi la força
i la llum torni a sortir,
mirant enrere seguiré
el meu destí.
Tantes hores viscudes,
tants moments compartits,
seran com un far
que il·lumini sempre el camí,
per si un dia torna la nit.
Writer/s: Roger Colobran