Fins aviat
Ell se li acosta, està plorant, innocenment diu "vols jugar", i ella aixeca els ulls brillants, dubtant, i amb un somriure li agafa la mà.
Entre rialles i esbufecs el temps s'atura, són les set, cal tornar a casa. Però cada tarda en aquell parc es va forjant amor d'infants, sense saber-ho.
I quan li van dir de marxar, molt lluny d'aquella gran ciutat, va demanar sols un instant, fugaç, per poder dir-se…
Fins aviat…
Junts amagats al seu racó ella li diu fes-me un petó, tota vermella. I ell sent quelcom semblant a por sense saber que és el dolor del cor que es trenca.
Quan surt el sol a l'horitzó, s'en va la lluna al seu racó, però sempre tenen un instant, fugaç, per poder dir-se…
Fins aviat…
Writer/s: Roger Colobran