Cap el vespre
Desperta't ja, Alícia,
has estat dormint molt.
Les fulles t'abracen
i ja se'n va el sol
Em va explicar el seu somni
estrany que he narrat
em vaig quedar sol
tot endormiscat
Vaig somiar el seu somni
el vent em va parlar
La ment viatjava
amb els ulls tancats.
L'herba alta es movia,
potser era el Conill Blanc.
Remors del País,
rostres dins l'estany.
La visió s'esborra
ombres llargues porten la nit
d'una tarda
del cicle infinit.
Obro els ulls a la realitat
tot és avorrit
i jo em sento gris.
Però hi ha un lloc on escapar,
obro el meu cor,
començo a dormir.
Dormir,
dormir,
dormir.
Writer/s: Perrin