El croquet de la Reina
Reina de Cors mai no tindràs un cor,
pintant rosers amb sang dels altres.
El cinc, el set o el dos tes ben be igual,
les vides son un joc de cartes.
L'únic que importa és la corona al cap,
la llei i ordre sempre al teu costat.
L'adulació dels teus molts cortesans,
hipnotitzats pels diamants.
Talleu-li el cap!
Un altre cop!
No s'atreveixi a pensar!
No sé si val la pena tant d'esforç,
estàs tant sola, Reina de Cors.
I quan ningú vulgui ser el teu botxí,
llavors veuràs la teva fi.
La teva ment és una gran presó,
que temin sempre la teva por.
No tens un lloc on poder fugir,
encadenada al bell jardí.
Podrem jugar,
sense tirans,
s'acabaran tots els enganys.
Aquest jardí,
també és per mi,
aviat tothom ho podrà dir.
És així,
com ha de ser,
la llibertat,
al món sencer.
Al món sencer.
La duquessa i el conill blanc
ja no volen viure al fang.
Writer/s: Perrin