Cara de gripau
Espurnes dels talons,
veig que salten cada cop que et mous.
Empentes, rodolons,
cops de colze i una mà perversa pel teu cos.
Qui és el lluç?
Fes-t'hi un nus, gamarús, o veuràs quines botes duc.
Fugim a un altre indret,
que a la disco no m'hi sento a gust.
Afluixa't els cabells,
Que et duré a un bon concert de rock extrem.
I ballem, i riem,
i suem amb la música de l'infern.
Fins que arribarà el moment
que em deixaré portar
fent la cara de gripau.
Amb deu copes de més,
i amb la boca torta i del revés.
Potser que no m'hi veig,
Però la teva màgia m'embruixava els pensaments,
Innocents, tan calents,
efervescents, de la saliva adolescent.
I avui arribarà el moment
que em deixaré portar
fent la cara de gripau.
Serpenteja'm!
I ella balla, que balla, que balla, que balla, que balla.
I ell a dalt, del cavall, del cavall, del cavall, del cavall va.
I ella balla, que balla, que balla, que balla, que balla.
I ell a dalt, del cavall, del cavall, del cavall, del cavall va.
Penso que ara és el moment
per deixar-me portar
fent la cara de gripau.