El coet
m'estreny la mà fort
s'arrenca el seu vell penjoll
i me'l penja al coll.
S'apropa un coet
lliscant per rius prims de ferro etern
i ja és aquí,
va des de i fins al llarg infinit.
Ara el temps em fa avi a mi
el penjoll m'ha protegit.
Avui tu seràs l'escollit
l'herència dels maleïts.
I ara vaig dalt del coet
lliscant per rius prims de ferro etern
i ja és aquí,
amagueu-vos sota el llit.