Imatge quotidiana, 1974


Com un llampec la teua imatge
se m'apareix dia i nit
al matí, al migdia i al capvespre
amb una fredor pansida de silenci
se m'acudeix el teu nom
i és un turment.La meua vida carregada d'il·lusions
que es desfan com la neu quan ix el sol
i s'esquincen quan m'adone que somie
i absurd em llance al carrer
buscant l'estúpida tranquil·litat
de fugir de les úniques dreceres
que em portarien a tu.


Writer/s: Rafa Xambó