No venim del Mico
temps al temps i anar tirant,
lloga un pis, compra't un cotxe,
invita avui algú a dinar
Digue'm ara que ja ets gran
quant de temps ha de passar
per donar-te compte
que en aquí no es pot somiar
I si tens collons, company,
mira als ulls dels teus infants
i digues que tot és possible
que on vulguin ells arribaran
Reconeix que de petit
de tots els contes ens vam creure
el que deia que a la vida
ets feliç amb fills i feina
Anem cap a un altre futur,
un que torni molt enrere.
Comencem per no parlar-ho,
comencem per
oblidar
que venim tots del mico i dir que
volem més
que caminar a dues potes
que busquem volar
i arribar a palpar els núvols
i que no ens fa res
enviar a la merda aquesta societat
Veus ballar els edificis
amb tsunamis, també sismes.
Sents com crits d'homes amb traje
et diuen que ets un somiatruites
Escoltes, contra la ferralla
s'estavellen 600 trens
300 buques i 2 yates
i algun vol de Ryanair
I ara en el full en blanc
veus com peixos i elefants,
rapejant i fent break dance,
desafien la gravetat
I quan passin 3 formigues
a lloms de 3 grans gripaus
i una d'elles cridi hòstia
voleu fer el favor d'
oblidar
que venim tots del mico i dir que
volem més
que caminar a dues potes
que busquem volar
i arribar a palpar els núvols
i que no ens fa res
enviar a la merda aquest món i
oblidar
que venim tots del mico i dir que
volem més
que caminar a dues potes
que busquem volar
i arribar a palpar els núvols
i que no ens fa res
enviar a la merda aquest futur incert
i el progrés del món modern
Writer/s: Jose Soto/ Guillermo Rodríguez/ Cristina Jiménez,Karabash