Bombolles de Sabó
he vingut de dalt del cel
per dir-vos a homes i nens
que esteu fotuts més que el que més
No vull ser molt alarmant
però no sé ben bé perquè
sento la necessitat
d'acabar amb la humanitat
La veritat es que em sap greu
per aquells pocs habitants
que il·luminen cada dia
els carrers amb ideals
I pels nens que tracen plans
fent bombolles de sabó
Trajectòria de la infància
que s'enlaira poc a poc
Però no tot és així
he vist nens plorant de fam
Sacrifici per comoditats
de l'home civilitzat
He vist guerres i pobresa
he vist llàgrimes de pena
he vist que la indiferència
és la vostra decadència
i em feu perdre la paciència
Amb un gran raig de colors formaré un grapat d'estels
amb espurnes generades per trocets de continents
Un grapat de llamps i trons pintaran de dol l'espai
Amb mil ànimes caduques talls d'arbres del capital
Amics meus, jo no us puc assegurar
que després d'estar content jo no em posi a plorar també
Ja està fet, he aclucat un dels meus ulls
mentre preparo el canó
per calcular amb precisió
el meu tir devastador
Amb tres de les mes mans
faig uns símbols molt estranys
i amb les meves antenetes
m'acomiado dels companys
i d'aquells vellets del parc
que asseguts en un bon banc
alimenten ocellets
i se'n riuen d'amagat
de parelles inexpertes
que s'abracen dibuixant
trajectòries amb ditets
que s'obren pas dins uns texans
Però no tot es així
he vist famílies trencades
per la violència i pels diners
per hipoteques inesgotables
Writer/s: Jose Soto/ Guillermo Rodríguez/ Cristina Jiménez,Karabash