Home de Bosc
hi ha un bosc dens d'arbres tupits
Dintre d'aquest bosc
una cabana feta amb pins
Al mig de la cabana,
una butaca dura i gran
A sobre la butaca
un home vell demana sang
Dintre d'aquest home
es troba l'odi acumulat
d'un rebuig constant
per dur la vida d'ermità
Mira als ulls brillants i vius
de tot el seu bestiar
i amb un cor valent
s'aixeca i pren la destral
Cabres, vaques, gossos
corren a favor del vent
Talla amb la destral els pins
mentre s'inunda el llagrimal
A sobre del més alt
el veuen somriure a la fi
Trenquen el silenci
com els trons de mil canons
irrompen a les fosques
deixant rastre del dolor
Exploten canonades
i semàfors tornen pols
súpers, benzineres
tot s'ensorra sota els troncs
"Compte amb el que oblides!"
diu el vell ja quasi mort
"Amb un cop d'alè
puc destruir tot el teu món"
Temps fa que d'estar-se quiet
el van anar ignorant
No parlava molt
i tampoc reia als comediants
Poc a poc solet
es va quedar sense companys
Juventut a l'ombra
de genolls tacats de fang
Alt i fort va créixer
com l'arrel d'un castanyer
Desterrat al bosc
alimentant-se d'esbarzers
En trobar un senglar
es va veure tot ell reflectit
"Ara se on vull viure
i el sentit de com morir"
Nútries, sargantanes
corren a favor del vent
Talla amb la destral els pins
mentre recorda el seu passat
Un crit els fa caure
i van directe a la ciutat
Writer/s: Jose Soto/ Guillermo Rodríguez/ Cristina Jiménez,Karabash